Fe Ferré Ferraté neix a Barcelona el 1962. Viu entre la ciutat i el seu poble d'arrel i cor Cabacés (Priorat). Metgessa de professió i vocació, comparteix la passió per l'ésser humà i la vida, amb la que sent per les arts, la dansa, la música, la literatura; la psicologia, la natura i el conreu de la terra. L'escriptura, i principalment la poesia, esdevé per l'autora un acte d'expressió i connexió del seu calidoscopi vital.
Ed. Omicron
Finalista del premi Benet i Caparà
Ed. Omicron
Ed. Germania
Ed. Neopatria
Ed. Comte d'Aure
Ed. Comte d'Aure
Il·lustrat per Núria Jordan
Premi Miquel Arimany Masies de Roda
Ed. Neopàtria
VII premi Xavier Casp dels premis literaris Ciutat de Carlet
Ed. El punt volat
En coautoria amb Neus Jané i il·lustrat per Núria Jordan
Ed. Gales
Ed. La Banya
Descobreix l'essència i el contingut de cada poemari
Pols a les sabates i petjades al cel és un mirall de l'existència, de la vida, que transita entre terra i cel per trobar la pau de l'equilibri.
És un diàleg del jo més íntim i l'univers, des de la pols a les sabates de tots els camins de vida que transitem; a les petjades al cel, l'empremta de tot allò que ens transcendeix i ens retorna l'impuls de viure.
Des del bagatge de totes les experiències d'alegria i dolor, vida i mort, s'eleva per una part una pregària que és un cant vital, un propòsit de vida i un reconeixement a la bellesa absoluta; i per altra un aprofundiment en la mateixa ferida per trobar en ella el renaixement de la fortalesa del viure com flors que germinen des del substrat més profund i ombrívol.
ls peus al sòl, el cap al cel, el melic al centre.
Aquesta és la història d'una conversa ininterrompuda amb la Vida; els seus cicles de vida-mort-vida; les seves llums i ombres.
Un arbre de jardí; l'arbre de Júpiter; esdevé l'interlocutor, el mirall i l'alter ego, per conduir-nos a un viatge vital, entre terra i cel, entre el tu i el jo, tant cap el món interior a la recerca de l'essència, com al món on vivim, la terra que habitem, les experiències, somnis, sensacions sentiments, i tot allò que ens transcendeix.
"Entre la terra i el cel em fas entendre la força absoluta de la vida"
Així l'arbre esdevé escolta activa, eco, pregunta, enigma i també mestre, impuls i temple per al record.
"Potser el somni, sovint, és florir"
Les sis fulles rosades de la flor de l'arbre s'obriran per nosaltres al llarg de sis capítols amb sis alternances de relats en prosa poètica i poesia, harmonitzats per il·lustracions que ens parlaran directes al cor, per anar desgranant aquesta conversa que ens porta a deixar-nos seduir, emocionar, transportar per la vida mateixa.
Conversem?
El cant d'una terra és un recull de poemes inspirats directament per Cabacés i el seu entorn.
Versos i escrits que acompanyats d'una petita mostra fotogràfica es transformen en un passeig pel nostre poble i la nostra terra.
Senders, paisatges, conreus, ermites, carrers i places, racons, tradicions, ens parlen; i només cal escoltar el seu cant i sentir-lo.
Deixem-nos seduir per aquesta caminada, aquest cant, obrint tots els nostres sentits a gaudir d'aquest nostre racó de món.
Camí de Margarides és la història d'un adéu i d'un retorn. Un diàleg entre la vida i la mort. Un relat d'una retrobada.
El camí, com a símbol del nostre trànsit per la vida, ens ofereix un constant diàleg amb el nostre ésser: Avançar, caure, retrocedir, ensopegar, aturar-se, dubtar i tornar a caminar. I tot allò que ens hi trobem, creuem, trepitgem, sentim; ens converteix a nosaltres mateixos en camí. A estones vianants, d'altres emigrants, viatgers de pas, comencem a viure quan sabem que el camí més llarg, preciós i apassionant és aquell que condueix a nosaltres mateixos.
Aquest poemari és un camí en ell mateix. Una expressió íntima i nua de retorn a la pròpia essència, a allò que val, al Ser.
En un d'aquells revolts de camí en què t'adones de que és vital el retorn a casa, al jo, a les arrels, a abraçar l'Infant que ets, a reconèixer-te en el mirall amb les teves llums i ombres, et trobes caminant amb tots els teus sentits pels records, les memòries i les preguntes no resoltes. T'adones de com de fugaç és l'existència, mentre aprens a valorar l'instant present.
Questions vitals com la malaltia terminal, la pèrdua de memòria, el patiment físic, la cura, la reconciliació, la mort d'un ésser estimat (la mare, Margarita); remouen més encara tot aquest caminar. El buit, el diàleg íntim amb la mateixa transcendència, acompanya l'enrenou de moure, retrobar, buidar, tots els objectes materials tan plens d'ànima; i la casa buida esdevé símbol de renovació i renaixement.
Camí de Margarides és una abraçada. Una carícia. Un tornar a la matriu. Un aprendre de la Mort allò que ens vol dir la Vida.
Heu sentit la força de les paraules, la potència dels vocables? Jo sí; l'he vista dansar a tocar el cor i en la brillantor dels ulls; en l'hàlit d'un petó i en el xamfrà d'un sentiment; entre un sospir enamorat i un alè de passió. L'he escoltada cridar, enlairar-se arborada, llevar-se al besllum de l'albada. L'he notada fer niu al bell mig de l'ànima.
Què té la poesia que fa esclatar l'encís? És ella qui porta la màgia dins el vers o és la mateixa màgia la que desvetlla el poema? I és que ni l'una ni l'altra es porten, ambdues son una; son un fet indivisible, cos i entitat. Existència.
Alquímia de paraules ens acompanya a un viatge transcendental pel viarany conductor del mot com un tot, com a esperit que es comunica i mixtura; passant per l'acció del verb, el moviment i la vida; i arribant en l'esclat del vers a esdevenir poema, a ser nosaltres mateixos màgia, paraula, verb i poesia.
Així és com la bellesa de la lletra es transforma en Essència. Així és com parla l'emotivitat i el sentir del poeta, els mots ballen per crear i els versos s'abracen per esclatar en poema.
Fem-lo nostre. Fem alquímia. Siguem paraula.
Prenent l'alquímia com l'art de les transformacions i l'element foc com aquell que transforma profundament tot allò que toca, ens endinsem novament en l'aventura de deixar-nos visitar mirar i sentir diferents moments del camí de viure.
Alquímia de foc ens presenta un viatge íntim, ple de passió, que a partir de l'espurna que inicia el foc, s'endinsa en diverses emocions i vivències amb el fil conductor d'aquest màgic element que ens connecta profundament amb el cicle vida-mort-vida.
SINOPSI
I si l'Amor ens dugués a fer un viatge vers nosaltres mateixos?
I si prenguéssim la lluna com a mirall per veure reflectits els nostres diferents estats en les seves quatre cares?
I si la música ens fes de companya de viatge també?
A través de les quatre fases de la lluna, que sempre convida a la poesia, i agafat de la mà de la música, aquest recull de quaranta-quatre poemes emprèn un viatge íntim prenent l'amor com a fil conductor. Així el poemari entona, en quatre temps musicals i quatre cares de lluna, un cant íntim i vital a l'amor com a inspiració, revelació, camí i font d'autoconeixement.
Poemes d'esperança i desesperació, de despertar i somni, de tendresa i passió, de trobada i adéu ens permeten somiar, recordar, dansar, i reconèixer en nosaltres aquesta espurna que mai no mor.
"...i li vaig posar per nom Amor, perquè és la paraula més bella"
I si de sobte ens adonem que hi ha un llenguatge que va més enllà de les paraules i veiem que és arreu? Hi ha un idioma que parla en forma de ritme, que neix als espais entre mots, a les línies acolorides d'un dibuix, al ventre de les vocals, a la casa dels colors.
I en direm poesia i sabrem que poesia som nosaltres, totes les persones, paisatges, emocions i sentits, músiques, plors i rialles, danses, dibuixos i somnis. Perquè tot té una altra parla que vola més enllà i més endins, i aquest llibre en vol ser una petita mostra.
Versos a tres cors, dos en forma d'escriptura poètica i un que il·lustra els poemes i els eleva a art plàstic.
Poesia som nosaltres. Tu i jo.
Veniu, entreu amb nosaltres a aquesta casa nostra plena de poesia escrita i dibuixada!
Les ales de Tanit és un vol, un viatge pels cicles de la vida, acompanyats per la simbologia lunar de Tanit, lligada a la vida i la mort, la fertilitat, la lluita, la capacitat de crear i nodrir.
Així, amb aquestes ales, ens aturem a parlar amb experiències de trasbals-malaltia-mort, renovació i resurrecció, tenint la memòria com a lligam personal. Ens emmirallem en la revolta i la desolació en un món ple de guerres, en el dolor de les ferides personals i col·lectives i elevem un prec de pau. Passem a sentir la creació, la fertilitat, l'obertura a un mon gràvid, ple de sensualitat i meravella. I ens engrandim finalment en el miracle del naixement empeltant-nos de la màgia de connectar amb el cor i veure de nou el món amb ulls d'infant.
Un vol vital en cercle infinit.
Ens hi acompanyeu?
Col·lecció de vídeos i lectures poètiques
Articles i ressenyes sobre l'obra de Fe Ferré Ferraté
VII premi de poesia Xavier Casp - Editorial Neopatria
Recull poètic publicat per Editorial La Banya
Article sobre l'obra i la trajectòria poètica de l'autora
Ressenya i opinió sobre el poemari 'Camí de margarides'
Poemari publicat per Editorial Neopatria
Crítica literària del poemari premiat
Anàlisi de l'obra a Diari Gran
Podcast sobre el poemari
Article publicat a El Vallenc - 10 de març de 2023
Article de Teresa Costa-Gramunt sobre l'obra de Fe Ferré
Entrevista sobre l'obra i la trajectòria literària de Fe Ferré Ferraté
El 27 de maig vam conversar amb la poeta Fe Ferré sobre la seva trajectòria vital i literària, amb lectura de diversos poemes que reflecteixen la seva àmplia i premiada obra poètica.
La Casa Barral acull la primera vetllada d'una nova edició del certamen, que enguany també passarà per Torredembarra i Salomó
La Festa Major de Cabassers ha viscut avui un dels seus moments més íntims i literaris amb la presentació del poemari Les ales de Tanit, l'última obra de l'escriptora Fe Ferré Ferraté.
En els poemes de Fe Ferré Ferraté, trobem el recorregut vital entre la mort i la vida, on sempre és la vida la que malgrat el dolor i la sofrença s’imposa. Per Teresa Costa-Gramunt
Fe Ferré ens presenta aquest poemari que ens parla de les diferents etapes vitals. Un llibre ple d'amor per la vida que vol posar sintonia en la disparitat generacional.
Fe Ferré: "La poesia que escric està sempre molt lligada a la vida, és intimista"